Capella dels Dolors - Vinseum

Jordi Santanach, clarinet, clarinet baix, saxo baríton, efectes

Nascut a Barcelona el 1978, Jordi Santanach és un artista que desenvolupa la seva creació tant en el camp musical com en el visual i plàstic. Com a instrumentista de vent-fusta (saxos, clarinets i flautes), la seva trajectòria és variada i de llarg recorregut. En els darrers anys ha derivat cap a la música improvisada contemporània, amb especial atenció al territori entre les fórmules més habituals i les possibilitats tímbriques menys comunes que li permeten els instruments que toca.

En termes de creació, cerca l’equilibri entre composició i improvisació, i ens vol transportar a una zona on conviuen, alhora, la tranquil·litat d'allò palpable i l'erotisme d'allò que només intuïm, tan ple de certeses com d'enigmes. Partint d’aquest equilibri, el bufador ens porta un directe amb el material del disc com a punt de partida, i amb prou marge de llibertat perquè noves idees puguin aflorar, convertint així cada concert en un espectacle únic i irrepetible.

Precedit per “Ha Koo” (Tresceps, 2018) i “Instruccions: clavar per la línia de talls” (Underpool, 2020), Strata (2025), editat per la discogràfica alemanya Cosima Pitz, és el tercer disc sota el seu nom. A partir de la idea d'estratificació geològica, i els milions d’anys que la seva deposició implica, Strata és un àlbum de moviment lent que desenvolupa paisatges d'evolució subtil però contínua, on hi trobem capes de diversa naturalesa creades a partir de diferents procediments (treball de multi-fònics i tècniques esteses dels clarinets, trames de tall minimalista, jocs contrapuntístics, ús de gravacions de camp, etc.) i que es mou en un magma estètic compost de minimalisme, drone, música antiga, improvisació lliure, música espectral i reminiscències d'altres tradicions.

El resultat és una música de moviment estàtic, banyada per les tranquil·les aigües del wabi-sabi, on conflueixen alhora la malenconia, la meditació, la immensitat i la insignificança, la potencialitat d'allò no emergit, la coexistència, o la senzillesa extrema, entre d'altres, i tot plegat en un exquisit equilibri entre el treball textural, el melòdic i l’harmònic.

AMB EL SUPORT D'

TAST A CÀRREC DE