Auditori VINSEUM

Influenciat per músics com Paul Motian, Marylin Crispell o Keith Jarrett, entre d’altres, i amb el punt de mira en el jazz europeu d’avantguarda, -igual que en el gòspel, el swing i la música clàssica contemporània-, l’Alfons Bertran proposa un directe amb l’espontaneïtat com a eix central.

Aquesta és també la filosofia amb que ha enregistrat el seu darrer disc Babela. Amb el rerefons d’un homenatge a la seva mare, el dia de la gravació el bateria vallesà va proposar un directe a l’estudi on els músics només tenien les mínimes indicacions i on la iniciativa de cadascú fou primordial. Segons diu, el disc no és més que això però la gènesi del projecte rau en aquest directe on es vol preservar l’espontaneïtat.

Aquest discurs es fa realitat a costa d’una formació poc habitual i sorprenent, amb un so únic i personal que recull tots aquests elements per crear-ne un de nou que, d’antuvi, necessita de músics d’alt nivell com són Roger Mas i Martí Serra. 

Segons el crític Federico Ocaña de la Revista MásJazz: Els temes conserven aquest alè misteriós i polit del jazz europeu. Es caracteritzen per figures rítmiques complexes i per la importància del silenci. La síncope, els hiatus, tenen tant de pes com les intervencions dels músics.

I segons Martí Farré de la Ruta del Jazz: Babela no és una imitació sinó un treball clar i diàfan: un conjunt de peces, de retrats. Música amb ritmes, cadències i calideses. I amb això se’n surt; tal vegada pels referents estètics amb els quals s’emmiralla, o per la indiscutible qualitat —i bon gust— dels seus companys de viatge. O per tot plegat. En qualsevol cas, Alfons Bertran, un músic amb una carrera llarga, un creador amb bon gust i amb fites com ara formar part del llegendari Bridges Trio.